Passades i moviments
Els boleros que es ballen a les nostres comarques solen tenir una estructura determinada. Consten de dues parts o cobles separades per un intermedi o ben parat, en el qual els balladors descansen. A Algemesí, encara que el ball conserva tant el ritme com la melodia i les diferències o mudances pròpies dels boleros, aquests no es ballen formant quadres les parelles ni comptant amb un nombre determinat de balladors, sinó que les parelles se situen una al costat de l’altra, tot ocupant el carrer en una llarga fila dins el seguici de la processó. Aquesta disposició, si bé resta lluïment a les individualitats de la parella, guanya en vistositat i espectacularitat.
Quant al ball, les diferències o mudances mostren en la major part una clara influència de les escoles de València i Xàtiva, encara que amb un estil propi i unes característiques que amb el pas del temps l’han singularitzat. Els boleros d’Algemesí presenten una menor duració. El motiu és que per formar part d’una processó no poden retardar massa la marxa de la mateixa i, per tant, tan sols mostren una única part o cobla i aquesta només té dues tornades en lloc de tres. En la primera s’executa la diferència que fa referència o li dóna nom al ball, i en la segona aquella amb què finalitza. Aquesta última pot repetir-se segons la música amb què es balla.
Amb l’increment de participants viscut en els darrers anys, el grup està dividit en dos torns de balladors, els quals van turnant-se les processons d’any en any. També s’ha fet imprescindible establir una fórmula per a saber quin ball cal interpretar en cada moment, ja que, amb tanta gent, resulta impossible veure el mestre i seguir les seues indicacions, per la qual cosa cada ball és conegut amb un número: bolero 1, bolero 2, ..., bolero 6, i l’ordre en què es ballarà sempre en les processons: “2-5-3-4-1-6”.
Aquest ball presenta una introducció habitual de bolero, com ja s’ha comentat. A continuació es realitza una diferència prou complicada que és pròpia d’Algemesí, i que també es repetirà amb alguna variació en els boleros 2 i 3. Aquesta diferència consisteix en un intercanvi del lloc, és a dir, un creuament amb la parella, tot fent una parada enmig per quedar-se els dos en una fila, un enfront de l’altre, on es marquen tres puntejades amb els peus (esquerra, dreta, esquerra); després es fa un bot i es gira per a passar a la fila on estava abans la parella, tot completant la diferència amb tresillos, canvi de peus i uns puntets senzills.
A continuació es realitza una volta tallada i es repeteix la diferència una vegada més. Una volta realitzat el passeig d’enllaç, s’executa la segona diferència o final, que es pot repetir segons s’allargue la música. Aquesta es realitza amb tots els balladors mirant a la creu de la processó, que va darrere del ball; primer s’alça una cama i després l’altra, es punteja i es fa una volta sobre un mateix, s’intercanvia el lloc amb la parella i es torna a començar. Al final es col·loca el ballador al costat de la seua parella i li passa el braç per darrere de la cintura en posició de ben parat.
Aquest comença d’una forma prou vistosa i diferent. Desprès de la salutació, el ballador alça el braç dret oferint la mà a la parella perquè aquesta l’agafe i realitze una volta de tres passos cap a la dreta, mentre que amb la mà esquerra s’alça la falda. A partir d’ací es realitza la diferència, que ve a ser una variació del bolero 1, amb una sèrie de bots i un gir de quart de volta amb el que els balladors intercanvien la seua posició. Després d’aquesta diferència, de vint-i-cinc punts, es repeteixen dos enllaços, el primer d’onze punts per a ajustar la diferència anterior, el segon amb una volta gran per enllaçar amb la parella. Com a final es repeteixen els moviments realitzats en el bolero 1.
Igual que l’anterior, també pot realitzar-se un ball més llarg o més curt segons la música i un final obert o mirant cap a un costat de la fila.
La introducció és la normal, així també en els boleros 4, 5 i 6. En la primera diferència s’executen una sèrie de tresets o tresillos amb un peu i l’altre –d’açò li ve el nom– que comencen amb l’intercanvi de posicions entre els balladors fent dos passos avant. Tot mirant cap a l’exterior de la fila, és a dir, donant l’esquena a la parella, s’executen els tresets, i es giren després per a repetir el moviment. Aquesta diferència és senzilla, consta de sis punts que, multiplicats per quatre repeticions, dóna com a resultat una diferència de vint-i-quatre.
Després de l’enllaç, per finalitzar, es realitza una variació de la diferència interpretada en el bolero 1. S’inicia amb tres passos, l’últim tallant cap enrere, després uns bots de sebastià, tacó i punta, i s’enllaça amb el bot, tresets i passos de la diferència del bolero 1. Finalitza el ballador al costat de la parella i d’esquenes, enfrontant però les mirades. El bolero 3 no té possibilitat de fer un final obert o cap a un costat de la fila.
La diferència que presenta s’executa sense canviar la posició amb la parella. Es fan uns passos ràpids cap avant, tot seguint el sentit de la fila, es gira sobre un mateix i es realitzen dos bots de sebastià, tot repetint el moviment però en sentit contrari. La diferència té dotze punts, i en repetir-se en surten vint-i-quatre. La segona diferència del bolero 4, una mica complicada tècnicament, consisteix en la col·locació dels balladors en una única fila enmig i d’esquenes l’un de l’altre, tot mirant-se primer a un costat i després a l’altre, per, a continuació, eixir cap al lloc que ocupava abans la parella. Una vegada allí, es realitza una volta ràpida cap a l’esquerra sobre el lloc i es torna a repetir el moviment anterior.
El final és invariable, quedant el ballador enfront de la parella.
Madrid és una variació de Bots sorgida per la prohibició de ballar aquest últim en època del mestre Vicent Domínguez, qui decidí substituir la segona diferència, on el ballador agafava per la cintura la seua parella, per una més senzilla que consisteix a avançar cinc passos cap a la dreta i cinc més cap a l’esquerra, tot finalitzant amb unes voltes en el lloc. El final admet variacions en obert o mirant cap a un costat. La primera mudança és semblant al bolero 6, Bots, tot i que darrerament s’ha afegit una variant per a distingir-lo encara més: comença amb tres passos cap avant, tot deixant la parella a la dreta, es fa una volta cap a aquesta direcció i es punteja tot col·locant-se en el centre de la fila, colze amb colze amb la parella. A continuació s’ix en direcció a la posició inicial de la parella fent un gir sobre u mateix.
El nom Madrid sembla que li vingué donat en coincidir amb el viatge realitzat per les Llauradores a la capital en 1945.
La primera diferència, idèntica a la que s’executa en el bolero 5, però en el moment que s’arriba a la posició que ocupava la parella es fa una volta cap a la dreta enllaçant en una figura molt vistosa amb aquella i tornant a la posició inicial; després es fan dos bots de sebastià i es repeteix el moviment, ara, però, cap a l’esquerra.
La segona diferència, la que tanta controvèrsia causava allà pels anys quaranta, consisteix en un moviment en paral·lel dels balladors, primer cap a la dreta, després cap a l’esquerra, tots dos mirant cap a la creu de la processó, després es col·loquen en una única fila, amb la balladora davant de la seua parella donant-li l’esquena i, mentre que aquesta marca unes puntejades, el ballador l’agafa per la cintura per què realitze seguidament dos bots. El moviment es repeteix una vegada més per finalitzar, però en sentit invers.